Inici Notícies i novetats Revista Hemeroteca digital Calendari Llibres Ressenyes Contacte
© Revista Excursionisme team 2020
Com col·laborar amb nosaltres Subscripció a la revista Per anunciar-se Advertència legal
Segueix-nos a:
Unió Excursionista de Catalunya
Excursionisme

Ruta de la Puda i les Estunes a Banyoles 

(Pla de l’Estany)

Horari: 1 h 30 min a 2 h segons el temps que passem a les Estunes Desnivell: excursió sense desnivell Dificultat: és una ruta curta i senzilla ideal per iniciar infants a l’excursionisme, malgrat tot cal anar atent amb l’orientació i a dos trams paral·lels a la carretera. A les Estunes cal anar amb cura de no caure a cap escletxa. Època: tot l’any Cartografia: no hi ha cartografia excursionista i detallada de la zona. El mapa comarcal Pla de l’Estany a ESC. 1:50.000 de l’ICC és insuficient i manca de detall. Cal anar a la oficina de turisme de Banyoles o al camping El Llac i demanar el Mapa Turístic a Esc. 1:10.000 amb detall per fer la ruta. També tenen fitxes d’itineraris. Bibliografia: Pla de l’Estany 17 excursions a peu de F. Xavier Gregori. Col·lecció Azimut núm. 11 de l’Editorial Cossetània. Accés: cal anar a la ciutat de Banyoles i estacionar a prop de l’estany. Descripció: ruta molt diversa per descobrir que a Banyoles no només hi ha un llac sinó que es tracta d’una conca lacustre amb diversos estanyols considerats com el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica. Iniciem la ruta, assenyalada com Ruta de la Puda (núm.2), seguint la vora del l’estany en sentit horari fins passat l’estadi de futbol. Prenem al sud el passeig Dalmau envoltat de grans plataners, fins arribar a la plaça on s’alça la font Pudosa, d’aigües sulfuroses. Davant seu trobem l’edifici abandonat del balneari que a la segona meitat del s. XIX era el major atractiu turístic de Banyoles. Un nou rètol ens fa girar a la dreta passant per un pont i pel costat d’un camp de blat de moro que ens endinsa a una zona d’aiguamolls. L’espai d’altíssim valor paisatgístic està perfectament condicionat amb passeres de fusta i panells informatius. Trobem l’estanyol de la Cendra d’uns 30 m de diàmetre, clar exemple d’estanyol format per enfonsament càrstic. Per un atapeït bosc de ribera arribem a l’estanyol Petit de Montalt. Envoltats de joncs, bogues i canyissos arribem, passeres enllà, a l’estanyol Gran de Montalt on trobem una plataforma d’observació. Amb sort veurem blauets, bernats pescaires o ànecs de collverd. El camí surt dels aiguamolls i revoltant uns gran mas ens du a la carretera de Mieres Gi-524. La seguim a l’esquerra 150 m per arribar a l’estacionament de les Estunes. Es tracta d’un paratge encisador i boscós on alzines i roures s’alcen sobre unes grans plaques d’una pedra calcària anomenada travertí. Les aigües hi han obert profundes escletxes a les que podem endinsarnos sense perill. Diuen les llegendes que aquí hi vivien les goges (fades) de l’estany. Les trobem representades en els rètols que marquen els dos itineraris a seguir. Seguim durant 500 m la Gi-524 direcció Mieres i passada l’escola Casa Nostra trenquem a la dreta per la pista que ressegueix la riera del Vilar. Una drecera a l’esquerra ens permet encarar l’estanyol del Vilar, el segon en superfície de tota la conca que fa 160 m de llarg. Seguint la Gi-5248 el revoltem i a l’altura de la font del Vilar arribem de nou a la vora de l’estany de Banyoles que seguim fins al punt d’inici.
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 395 (Novembre - Desembre 2016) Pasqual Garriga i Martí Revista Excursionisme
Menu
Segueix-nos a:
Com col·laborar Subscripció a la revista Per anunciar-se Advertència legal
© Revista Excursionisme team 2020
Unió Excursionista de Catalunya
Excursionisme
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 395 (Nov - Des 2016) Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme

Ruta de la Puda i les estunes a Banyoles

(Pla de l’Estany)

Horari: 1 h 30 min a 2 h segons el temps que passem a les Estunes Desnivell: excursió sense desnivell Dificultat: és una ruta curta i senzilla ideal per iniciar infants a l’excursionisme, malgrat tot cal anar atent amb l’orientació i a dos trams paral·lels a la carretera. A les Estunes cal anar amb cura de no caure a cap escletxa. Època: tot l’any Cartografia: no hi ha cartografia excursionista i detallada de la zona. El mapa comarcal Pla de l’Estany a ESC. 1:50.000 de l’ICC és insuficient i manca de detall. Cal anar a la oficina de turisme de Banyoles o al camping El Llac i demanar el Mapa Turístic a Esc. 1:10.000 amb detall per fer la ruta. També tenen fitxes d’itineraris. Bibliografia: Pla de l’Estany 17 excursions a peu de F. Xavier Gregori. Col·lecció Azimut núm. 11 de l’Editorial Cossetània. Accés: cal anar a la ciutat de Banyoles i estacionar a prop de l’estany. Descripció: ruta molt diversa per descobrir que a Banyoles no només hi ha un llac sinó que es tracta d’una conca lacustre amb diversos estanyols considerats com el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica. Iniciem la ruta, assenyalada com Ruta de la Puda (núm.2), seguint la vora del l’estany en sentit horari fins passat l’estadi de futbol. Prenem al sud el passeig Dalmau envoltat de grans plataners, fins arribar a la plaça on s’alça la font Pudosa, d’aigües sulfuroses. Davant seu trobem l’edifici abandonat del balneari que a la segona meitat del s. XIX era el major atractiu turístic de Banyoles. Un nou rètol ens fa girar a la dreta passant per un pont i pel costat d’un camp de blat de moro que ens endinsa a una zona d’aiguamolls. L’espai d’altíssim valor paisatgístic està perfectament condicionat amb passeres de fusta i panells informatius. Trobem l’estanyol de la Cendra d’uns 30 m de diàmetre, clar exemple d’estanyol format per enfonsament càrstic. Per un atapeït bosc de ribera arribem a l’estanyol Petit de Montalt. Envoltats de joncs, bogues i canyissos arribem, passeres enllà, a l’estanyol Gran de Montalt on trobem una plataforma d’observació. Amb sort veurem blauets, bernats pescaires o ànecs de collverd. El camí surt dels aiguamolls i revoltant uns gran mas ens du a la carretera de Mieres Gi-524. La seguim a l’esquerra 150 m per arribar a l’estacionament de les Estunes. Es tracta d’un paratge encisador i boscós on alzines i roures s’alcen sobre unes grans plaques d’una pedra calcària anomenada travertí. Les aigües hi han obert profundes escletxes a les que podem endinsarnos sense perill. Diuen les llegendes que aquí hi vivien les goges (fades) de l’estany. Les trobem representades en els rètols que marquen els dos itineraris a seguir. Seguim durant 500 m la Gi-524 direcció Mieres i passada l’escola Casa Nostra trenquem a la dreta per la pista que ressegueix la riera del Vilar. Una drecera a l’esquerra ens permet encarar l’estanyol del Vilar, el segon en superfície de tota la conca que fa 160 m de llarg. Seguint la Gi-5248 el revoltem i a l’altura de la font del Vilar arribem de nou a la vora de l’estany de Banyoles que seguim fins al punt d’inici.