© Revista Excursionisme team 2020
Inici Notícies i novetats Revista Hemeroteca digital Calendari Llibres Ressenyes Contacte

Puig de Bestrecà 1.058 m 

(Ripollès / Garrotxa)

Horari: 1 h 30 min de pujada Desnivell: +360 m Dificultat: curts trams de grimpada amb les mans prop del cim, factibles amb nens a partir de 6 anys Època: tot l’any Cartografia: Alta Garrotxa. Escala 1:25.000. Editorial Alpina Bibliografia: Garrotxa. De Jordi Bastart. Número 17 de la col·lecció Els camins de l’Alba. Editorial Alpina. 2011 Accés: el punt d’inici és a la carretera que va d’Oix a Beget, a l’Alta Garrotxa. En un trencall de la GI-522 sota el poble de Castellfollit de la Roca prenem la GIV-5221 cap al poble d’Oix. Hi arribem al cap de 10,5 km després de superar el coll de Camporiol. A Oix prenen la carretera de Beget i just al cap de 4 km a la cota 700 m, on arrenca una gran pista cap a la dreta estacionem el vehicle. Quatre-cents metres abans hem deixat una altra pista menys evident, també a la dreta per on també podríem començar el camí. Descripció: Ruta curta plena d’al·licients, molt recomanable. El puig de Bestrecà forma part del llistat del repte dels 100 Cims. Just pel punt d’inici passa la línia divisòria comarcal i per tant tota la ruta discorre dintre els confins del Ripollès, concretament dintre del vast terme de Camprodon. De la cruïlla, la pista fa una curta pujada i comença a planejar entre camps de conreu abandonats i marges a banda i banda en direcció nord-est. A la dreta dominem tota la vall de la riera d’Oix. Al cap de vuit-cents metres arribem a la masia del Peirer, imponent construcció de tres plantes que domina un coll. Fem la volta a la masia i seguim pista enllà cap el coll de Bestrecà, ara en direcció nord-oest. A la dreta el Sot del Peirer ens separa de la serra de Bestrecà. Avancem poc més d’un quilòmetre per un bosc d’alzines fins que arribem a la collada de Bestrecà, a 800 m d’altura. És un pla on pasturen vaques dominat per la masia habitada del mateix nom, que s’alça cinquanta metres més amunt. Seguim la pista que puja a la masia i en una marcada ziga-zaga la supera i passa per darrere seu. Al cap cent metres arribem a l’església romànica de Sant Andreu de Bestrecà. Tancada amb clau està en perfecte estat de conservació. Presenta un absis, un fris esculpit i una espadanya incompleta. Data del s XII però ja estava documentada l’any 977. Aquí acaba la pista i prenem un corriol cap el nord, ben marcat amb fites que s’enfila per un bosc d’alzines pel vessant sud del cim. Quan arribem a la carena prop dels 1000 m, passem al vessant nord i comencem a carenejar superant un seguit de passos de grimpada sobre roca calcària. Carena enllà fem cap al cim del puig de Bestrecà a 1.058 m (1h 30 min). Sorprèn trobar allí dalt les runes del castell de Bestrecà que fou ocupat per un senyor feudal durant més de quatre-cents anys. Sobre una paret del castell s’alça el vèrtex geodèsic. El millor del cim son les grans vistes cap el nord on dominem la vall d’Hortmoier, on la riera de Beget s’obre pas als peus del Comanegra. Cap a ponent veiem com n’és d’escarpat el vessant nord de la nostra serra. Queda partida al congost del Grau d’Escales per la riera i la continuació forma la coneguda Cresta de Ferran. Tornem per on hem vingut.  
Com col·laborar amb nosaltres Subscripció a la revista Per anunciar-se Advertència legal
Segueix-nos a:
Unió Excursionista de Catalunya
Excursionisme FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 410 (Maig - Juny 2019) Pasqual Garriga i Martí Revista Excursionisme
Menu
Segueix-nos a:
Com col·laborar Subscripció a la revista Per anunciar-se Advertència legal
© Revista Excursionisme team 2020
Unió Excursionista de Catalunya
Excursionisme
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 410 (Maig - Juny 2019) Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme

Puig de Bestrecà 1.058 m

(Ripollès / Garrotxa)

Horari: 1 h 30 min de pujada Desnivell: +360 m Dificultat: curts trams de grimpada amb les mans prop del cim, factibles amb nens a partir de 6 anys Època: tot l’any Cartografia: Alta Garrotxa. Escala 1:25.000. Editorial Alpina Bibliografia: Garrotxa. De Jordi Bastart. Número 17 de la col·lecció Els camins de l’Alba. Editorial Alpina. 2011 Accés: el punt d’inici és a la carretera que va d’Oix a Beget, a l’Alta Garrotxa. En un trencall de la GI-522 sota el poble de Castellfollit de la Roca prenem la GIV-5221 cap al poble d’Oix. Hi arribem al cap de 10,5 km després de superar el coll de Camporiol. A Oix prenen la carretera de Beget i just al cap de 4 km a la cota 700 m, on arrenca una gran pista cap a la dreta estacionem el vehicle. Quatre-cents metres abans hem deixat una altra pista menys evident, també a la dreta per on també podríem començar el camí. Descripció: Ruta curta plena d’al·licients, molt recomanable. El puig de Bestrecà forma part del llistat del repte dels 100 Cims. Just pel punt d’inici passa la línia divisòria comarcal i per tant tota la ruta discorre dintre els confins del Ripollès, concretament dintre del vast terme de Camprodon. De la cruïlla, la pista fa una curta pujada i comença a planejar entre camps de conreu abandonats i marges a banda i banda en direcció nord-est. A la dreta dominem tota la vall de la riera d’Oix. Al cap de vuit-cents metres arribem a la masia del Peirer, imponent construcció de tres plantes que domina un coll. Fem la volta a la masia i seguim pista enllà cap el coll de Bestrecà, ara en direcció nord-oest. A la dreta el Sot del Peirer ens separa de la serra de Bestrecà. Avancem poc més d’un quilòmetre per un bosc d’alzines fins que arribem a la collada de Bestrecà, a 800 m d’altura. És un pla on pasturen vaques dominat per la masia habitada del mateix nom, que s’alça cinquanta metres més amunt. Seguim la pista que puja a la masia i en una marcada ziga-zaga la supera i passa per darrere seu. Al cap cent metres arribem a l’església romànica de Sant Andreu de Bestrecà. Tancada amb clau està en perfecte estat de conservació. Presenta un absis, un fris esculpit i una espadanya incompleta. Data del s XII però ja estava documentada l’any 977. Aquí acaba la pista i prenem un corriol cap el nord, ben marcat amb fites que s’enfila per un bosc d’alzines pel vessant sud del cim. Quan arribem a la carena prop dels 1000 m, passem al vessant nord i comencem a carenejar superant un seguit de passos de grimpada sobre roca calcària. Carena enllà fem cap al cim del puig de Bestrecà a 1.058 m (1h 30 min). Sorprèn trobar allí dalt les runes del castell de Bestrecà que fou ocupat per un senyor feudal durant més de quatre-cents anys. Sobre una paret del castell s’alça el vèrtex geodèsic. El millor del cim son les grans vistes cap el nord on dominem la vall d’Hortmoier, on la riera de Beget s’obre pas als peus del Comanegra. Cap a ponent veiem com n’és d’escarpat el vessant nord de la nostra serra. Queda partida al congost del Grau d’Escales per la riera i la continuació forma la coneguda Cresta de Ferran. Tornem per on hem vingut.