© Revista Excursionisme team 2020
Inici Notícies i novetats Revista Calendari Llibres Ressenyes Contacte Com col·laborar amb nosaltres Subscripció a la revista Per anunciar-se Advertència legal
Segueix-nos a:
Unió Excursionista de Catalunya
Excursionisme

Pic d’Estiba Freda 2.702 m 

(Vall de Benasc)

Horari: 4 h de pujada Desnivell: 1.100 m Dificultat: ruta llarga però sobre pendents suaus ME-S2 Material: a més del material d’esquí cal dur el material de seguretat (ARVA, pala i sonda). Refugi: podem partir la ruta pernoctant a la cabana d’Ardoners, en bon estat apte per a 8 persones, sense matalassos ni mantes, però amb cadires taules i llar de foc Època: descripció feta per a condicions hivernals de desembre a finals d’abril o meitat de maig segons la innivació. Millor període abril Cartografia: Aneto Maladeta. Esc. 1. 25.000. Ed. Alpina Bibliografia: Excursions amb esquís pel Parc Possets-Maladeta. Massís de la Maladeta de Manel Broch i Eduard Martín. Editorial Prames Accés: de Benasc hem de seguir cap el nord i després prendre l’A-2617 per anar a l’estació d’esquí de Cerler. Cal continuar cap a l’estacionament més alt, al sector de l’Ampriu. Després d’un últim revolt marcat a la cota 1.800 m hem de seguir carretera amunt entre 1 km i 1,5 km (a 1 km de l’Ampriu) i estacionar en algun lateral de la carretera on no molesti el trànsit. Descripció: De la carretera pugem suaus pendents i anem a cercar una pista que recorre el vessant oest de la serra del Cubilar a 1.900 m. Guanyant poca altura revolta el peu d’aquesta serra i passa al seu vessant nord mentre fa la volta al barranc Obago. Ens hem endinsat a una vall tancada a l’est per la llarga carena de la serra Negra que conformen cinc grans cims, tots ells esquiables. De sud a nord són: el Pasolovino, el pic de Castanesa, la Tuca de Roques Trencades, el pic d’Estiba Freda i el pico Royero. Dels cims baixen torrents que a la part baixa formen el barranc d’Ardoners. A la cota 1.980 m creuem el barranc Obago per un pont de formigó, i deixem a la dreta l’itinerari al pic de Castanesa. Seguim, encara per sobre la pista, ara en direcció nord-oest. Ens endinsem a l’est cap al barranc d’Ardoners on trobem la cabana homònima a 2.060 m (1h 30 min). Petita i acollidora destaca pels plàstics blaus que cobreixen la teulada. Poc després deixem el barranc a l’esquerra i ens enfilem per una pala més dreta cap el llom del Sarrau Gordo. Pujarem aquest vast llom entre els torrents de Clotet i Ardoners sense més referència que el propi cim d’Estiba Freda. Paisatge grandiós de suaus relleus, estem envoltats dels cims més alts del Pirineu. El nostre cim sobresurt en forma de casquet arrodonit que demana un darrer esforç. En arribar dalt de l’Estiba Freda 2.702 m (4 h) descobrim propera i altiva la Tuca de Ballibierna de 3.056 m, des d’una perspectiva totalment nova. Tenim una visió privilegiada de tot el massís de la Maladeta i de sa majestat l’Aneto. A la nostra esquena tot el massís dels Posets fins els Eristes. Som al melic de la vall de Benasc!. La baixada esquiant és memorable fins la cabana d’Ardoners. Després toca desfer els quatre quilòmetres de pista planera que es fan força feixucs.
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 409 (Març - abril 2019) Pasqual Garriga i Martí Revista Excursionisme
Menu
Segueix-nos a:
Com col·laborar Subscripció a la revista Per anunciar-se Advertència legal
© Revista Excursionisme team 2020
Unió Excursionista de Catalunya
Excursionisme

Pic d’Estiba Freda 2.702 m

(Vall de Benasc)

Horari: 4 h de pujada Desnivell: 1.100 m Dificultat: ruta llarga però sobre pendents suaus ME-S2 Material: a més del material d’esquí cal dur el material de seguretat (ARVA, pala i sonda). Refugi: podem partir la ruta pernoctant a la cabana d’Ardoners, en bon estat apte per a 8 persones, sense matalassos ni mantes, però amb cadires taules i llar de foc Època: descripció feta per a condicions hivernals de desembre a finals d’abril o meitat de maig segons la innivació. Millor període abril Cartografia: Aneto Maladeta. Esc. 1. 25.000. Ed. Alpina Bibliografia: Excursions amb esquís pel Parc Possets-Maladeta. Massís de la Maladeta de Manel Broch i Eduard Martín. Editorial Prames Accés: de Benasc hem de seguir cap el nord i després prendre l’A-2617 per anar a l’estació d’esquí de Cerler. Cal continuar cap a l’estacionament més alt, al sector de l’Ampriu. Després d’un últim revolt marcat a la cota 1.800 m hem de seguir carretera amunt entre 1 km i 1,5 km (a 1 km de l’Ampriu) i estacionar en algun lateral de la carretera on no molesti el trànsit. Descripció: De la carretera pugem suaus pendents i anem a cercar una pista que recorre el vessant oest de la serra del Cubilar a 1.900 m. Guanyant poca altura revolta el peu d’aquesta serra i passa al seu vessant nord mentre fa la volta al barranc Obago. Ens hem endinsat a una vall tancada a l’est per la llarga carena de la serra Negra que conformen cinc grans cims, tots ells esquiables. De sud a nord són: el Pasolovino, el pic de Castanesa, la Tuca de Roques Trencades, el pic d’Estiba Freda i el pico Royero. Dels cims baixen torrents que a la part baixa formen el barranc d’Ardoners. A la cota 1.980 m creuem el barranc Obago per un pont de formigó, i deixem a la dreta l’itinerari al pic de Castanesa. Seguim, encara per sobre la pista, ara en direcció nord-oest. Ens endinsem a l’est cap al barranc d’Ardoners on trobem la cabana homònima a 2.060 m (1h 30 min). Petita i acollidora destaca pels plàstics blaus que cobreixen la teulada. Poc després deixem el barranc a l’esquerra i ens enfilem per una pala més dreta cap el llom del Sarrau Gordo. Pujarem aquest vast llom entre els torrents de Clotet i Ardoners sense més referència que el propi cim d’Estiba Freda. Paisatge grandiós de suaus relleus, estem envoltats dels cims més alts del Pirineu. El nostre cim sobresurt en forma de casquet arrodonit que demana un darrer esforç. En arribar dalt de l’Estiba Freda 2.702 m (4 h) descobrim propera i altiva la Tuca de Ballibierna de 3.056 m, des d’una perspectiva totalment nova. Tenim una visió privilegiada de tot el massís de la Maladeta i de sa majestat l’Aneto. A la nostra esquena tot el massís dels Posets fins els Eristes. Som al melic de la vall de Benasc!. La baixada esquiant és memorable fins la cabana d’Ardoners. Després toca desfer els quatre quilòmetres de pista planera que es fan força feixucs.  
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 409 (Març - abril 2019) Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme