Segueix-nos a:
© Revista Excursionisme team 2022
Unió Excursionista de Catalunya
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 427 (Març - Abril 2022)
Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme
El Montagut (964 m) i puig de Formigosa
(990 m)
(Alt Camp)
Horari: de 3 a 4 hores
Desnivell: 280 m acumulats
Dificultat: algun tram desdibuixat del GR 172 a la base del
Montagut pot ser perdedor
Època: tot l’any, tot i que és preferible evitar els mesos de
més calor
Cartografia: Muntanyes de l’Alt Gaià a Esc: 1: 20.000.
Editorial Piolet
Bibliografia: A peu per les comarques de Tarragona Volum
IV, de Rafael López-Monné. Arola Editors
Accés: sortirem del coll de la Torre de Querol per un camí
asfaltat que en 7 Km uneix Querol amb la TV-2441, que va
de Santes Creus a Pontons. Des del nord seguint la C-37 cal
entrar a Querol per agafar el camí. Des del sud el camí està
clarament senyalitzat al km 11 de la TV-2441 a l’altura el
coll de la Torreta a 709 m.
Descripció: Ruta de gran interès paisatgístic i patrimonial,
un viatge al passat pels altiplans que separen el Penedès i
l’Alt Camp. Deixem el cotxe a tocar de la bifurcació del coll
de la Torre de Querol, a 828 m. Veiem a prop el perfecte
perfil cònic del Montagut al qual pujarem. Podem recular pel
camí asfaltat seguint el GR 172 o fer drecera per la pista
que segueix el lateral d’una vinya. Al final d’aquesta, un
corriol poc evident ens du al que des del GR 172 puja
decidit, bosc amunt, cap el cim (punts blancs). Passem pel
Racó de Sant Bernat, un bonic fontinyol que no sempre
raja. En pocs minuts assolim el Montagut de 964 m, on a
més d’un gran vèrtex geodèsic hi ha l’estructura d’una torre
de vigilància forestal i panells que descriuen les vistes a
360º. Baixem per un altre corriol cap al nord-est que ens
porta a una pista a tocar de l’església de Sant Jaume de
Montagut, on retrobem el GR. D’aquesta església a 860 m
en sorprèn el seu aïllament, la seva contundència i les seves
dimensions. Documentada el 1154 fou començada en estil
romànic i acabada en estil gòtic. Seguint el GR-172 per una
pista planera arribem al sorprenent estany de Formigosa,
una presa artificial dels anys 70 que havia de proveir
d’aigua a les urbanitzacions del vessant del Baix Penedès.
Arribem tot seguit a les ruïnes de les Cases Noves de
Formigosa, un gran mas a l’empara d’un roure monumental.
Som al collet del Vent a 827 m. Un centenar de metres més
enllà hem d’estar atents al petit corriol que surt a l’esquerra.
S’endinsa al bosc i guanya altura cap el cim més alt de la
serra de l’Ancosa, el puig Formigosa (punts grocs). Caldrà
posar les mans un parell de cops però no té més dificultat.
La llàstima és que el cim planer, de 990 m, és envoltat de
vegetació i només gaudim de vistes parcials cap al Montmell
i cap al Montagut ( 2 h). Tornem desfent camí fins l’església
de Sant Jaume on, per tornar al cotxe sense pujar al
Montagut, seguirem el GR-172. A l’altura d’uns conreus es
perd el traçat i cal seguir pel marge esquerre. Abans
d’arribar al camí asfaltat passem a tocar de les runes del
mas de la Font.