© Revista Excursionisme team 2022
Unió Excursionista de Catalunya
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 408 (Gener - Febrer 2019)
Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme
De Santa Cecília a Santa Perpètua 789 m
(Osona)
Horari: unes 2 h 45 min
Desnivell: 270 m
Dificultat: volta circular seguint marques de dos senders PR
C.
Època: tot l’any, a l’estiu les rieres quasi no porten aigua i la
ruta perd encant.
Cartografia: Vic i el seu entorn a Esc: 1:25.000. Mont
Editorial. Lluçanès a Esc. 1.30.000. Editorial Alpina
Bibliografia: la ruta correspon al traçat 18 del primer mapa
esmentat. Treball de camp acurat on es tracen fins a 46 rutes
a peu i en bicicleta pels voltants de la plana de Vic.
Accés: seguint la C17 en direcció Ripoll, després de deixar a
la dreta l’eix transversal direcció Girona, prendrem la primera
sortida i anirem cap a Santa Cecília de Voltregà per la BV-
4602. És un municipi sense un nucli de població. Passat el
trencall cap a l’església seguim un quilòmetre més enllà. Allí
prenem a l’esquerra una pista asfaltada que en tres-cents
metres porta a un pont sobre la riera de Sorreigs, passat el
qual estacionem (519 m).
Descripció: el punt de sortida es troba sobre un bonic salt
d’aigua de la riera de Sorreigs al qual prestarem la deguda
atenció. Prenem una pista asfaltada que porta a tres grans
masies. Mas Tarrés és a tocar i el deixem a la dreta. Pista
enllà s’obren a l’esquerra grans camps de conreu i passem a
tocar de la masia dels Camps. Des d’aquí admirem la cinglera
blanca a l’extrem dret de la qual veiem l’ermita de Santa
Perpètua. Seixanta metres més enllà dels Camps bifurquem a
la dreta per la pista que puja al tercer mas, el Forat. El
deixem a la dreta i trobem marcat amb pintura groga el
corriol que s’enfila cap a la muntanya (PR-C 49). Trenquem a
l’esquerra. Seguim des d’aquí marques del GR 3 i fem cap a
una graonada fàcil. Quan ens atansem a l’ermita un senderó
ens convida a baixar a mà dreta fins el caire del cingle. Fem
cap al mirador anomenat Pere Vila Farrés. Potser és l’autor
d’un petit conjunt escultòric kitsch que hi ha (un calvari, Sant
Pere i una gallina). D’allí enfilem en pocs minuts la costeruda
pujada fins a l’ermita de Santa Perpètua situada a 789 m (1
h 15 min). L’ermita original és del s. XII. L’església és una
edificació rectangular clarament barroca. Sortint de Santa
Perpètua prenem el PR C-49, un corriol dins un bosc de pins.
En vint minuts ens aboca a una pista que seguim a l’esquerra
(sud-oest). Poc després creuem el Rec de la Tuta. Som en
una obaga amb cingles a banda i banda i de nou veiem
l’ermita. Baixem cap al nord-est fins a la riera de Sorreigs (50
min des del cim). Quan hi arribem l’hem de creuar per sobre
uns cilindres de formigó. Prenem a la dreta la pista que
encara Santa Cecília de Voltregà. Abandonem el PR C-49 per
seguir ara les marques del PR C-46. Sota la masia del Puigví
sortim de la pista i prenem un senderó que perd suaument
altura a tocar de conreus. Arribem a un petit salt d’aigua i
dos-cents cinquanta metres més enllà fem cap al punt on
tenim els vehicles.