© Revista Excursionisme team 2020
Inici Notícies i novetats Revista Calendari Llibres Ressenyes Contacte

De Santa Cecília a Santa Perpètua 789 m 

(Osona)

Horari: unes 2 h 45 min Desnivell: 270 m Dificultat: volta circular seguint marques de dos senders PR C. Època: tot l’any, a l’estiu les rieres quasi no porten aigua i la ruta perd encant. Cartografia: Vic i el seu entorn a Esc: 1:25.000. Mont Editorial. Lluçanès a Esc. 1.30.000. Editorial Alpina. Bibliografia: la ruta correspon al traçat 18 del primer mapa esmentat. Treball de camp acurat on es tracen fins a 46 rutes a peu i en bicicleta pels voltants de la plana de Vic. Accés: seguint la C17 en direcció Ripoll, després de deixar a la dreta l’eix transversal direcció Girona, prendrem la primera sortida i anirem cap a Santa Cecília de Voltregà per la BV-4602. És un municipi sense un nucli de població. Passat el trencall cap a l’església seguim un quilòmetre més enllà. Allí prenem a l’esquerra una pista asfaltada que en tres-cents metres porta a un pont sobre la riera de Sorreigs, passat el qual estacionem (519 m). Descripció: el punt de sortida es troba sobre un bonic salt d’aigua de la riera de Sorreigs al qual prestarem la deguda atenció. Prenem una pista asfaltada que porta a tres grans masies. Mas Tarrés és a tocar i el deixem a la dreta. Pista enllà s’obren a l’esquerra grans camps de conreu i passem a tocar de la masia dels Camps. Des d’aquí admirem la cinglera blanca a l’extrem dret de la qual veiem l’ermita de Santa Perpètua. Seixanta metres més enllà dels Camps bifurquem a la dreta per la pista que puja al tercer mas, el Forat. El deixem a la dreta i trobem marcat amb pintura groga el corriol que s’enfila cap a la muntanya (PR-C 49). Trenquem a l’esquerra. Seguim des d’aquí marques del GR 3 i fem cap a una graonada fàcil. Quan ens atansem a l’ermita un senderó ens convida a baixar a mà dreta fins el caire del cingle. Fem cap al mirador anomenat Pere Vila Farrés. Potser és l’autor d’un petit conjunt escultòric kitsch que hi ha (un calvari, Sant Pere i una gallina). D’allí enfilem en pocs minuts la costeruda pujada fins a l’ermita de Santa Perpètua situada a 789 m (1h 15 min). L’ermita original és del s. XII. L’església és una edificació rectangular clarament barroca. Sortint de Santa Perpètua prenem el PR C-49, un corriol dins un bosc de pins. En vint minuts ens aboca a una pista que seguim a l’esquerra (sud-oest). Poc després creuem el Rec de la Tuta. Som en una obaga amb cingles a banda i banda i de nou veiem l’ermita. Baixem cap al nord-est fins a la riera de Sorreigs (50 min des del cim). Quan hi arribem l’hem de creuar per sobre uns cilindres de formigó. Prenem a la dreta la pista que encara Santa Cecília de Voltregà. Abandonem el PR C-49 per seguir ara les marques del PR C- 46. Sota la masia del Puigví sortim de la pista i prenem un senderó que perd suaument altura a tocar de conreus. Arribem a un petit salt d’aigua i dos-cents cinquanta metres més enllà fem cap al punt on tenim els vehicles.
Com col·laborar amb nosaltres Subscripció a la revista Per anunciar-se Advertència legal
Segueix-nos a:
Unió Excursionista de Catalunya
Excursionisme FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 408 (Gener - Febrer 2019) Pasqual Garriga i Martí Revista Excursionisme
Menu
Segueix-nos a:
Com col·laborar Subscripció a la revista Per anunciar-se Advertència legal
© Revista Excursionisme team 2020
Unió Excursionista de Catalunya
Excursionisme
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 408 (Gener - Febrer 2019) Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme

De Santa Cecília a Santa Perpètua 789 m

(Osona)

Horari: unes 2 h 45 min Desnivell: 270 m Dificultat: volta circular seguint marques de dos senders PR C. Època: tot l’any, a l’estiu les rieres quasi no porten aigua i la ruta perd encant. Cartografia: Vic i el seu entorn a Esc: 1:25.000. Mont Editorial. Lluçanès a Esc. 1.30.000. Editorial Alpina. Bibliografia: la ruta correspon al traçat 18 del primer mapa esmentat. Treball de camp acurat on es tracen fins a 46 rutes a peu i en bicicleta pels voltants de la plana de Vic. Accés: seguint la C17 en direcció Ripoll, després de deixar a la dreta l’eix transversal direcció Girona, prendrem la primera sortida i anirem cap a Santa Cecília de Voltregà per la BV-4602. És un municipi sense un nucli de població. Passat el trencall cap a l’església seguim un quilòmetre més enllà. Allí prenem a l’esquerra una pista asfaltada que en tres-cents metres porta a un pont sobre la riera de Sorreigs, passat el qual estacionem (519 m). Descripció: el punt de sortida es troba sobre un bonic salt d’aigua de la riera de Sorreigs al qual prestarem la deguda atenció. Prenem una pista asfaltada que porta a tres grans masies. Mas Tarrés és a tocar i el deixem a la dreta. Pista enllà s’obren a l’esquerra grans camps de conreu i passem a tocar de la masia dels Camps. Des d’aquí admirem la cinglera blanca a l’extrem dret de la qual veiem l’ermita de Santa Perpètua. Seixanta metres més enllà dels Camps bifurquem a la dreta per la pista que puja al tercer mas, el Forat. El deixem a la dreta i trobem marcat amb pintura groga el corriol que s’enfila cap a la muntanya (PR-C 49). Trenquem a l’esquerra. Seguim des d’aquí marques del GR 3 i fem cap a una graonada fàcil. Quan ens atansem a l’ermita un senderó ens convida a baixar a mà dreta fins el caire del cingle. Fem cap al mirador anomenat Pere Vila Farrés. Potser és l’autor d’un petit conjunt escultòric kitsch que hi ha (un calvari, Sant Pere i una gallina). D’allí enfilem en pocs minuts la costeruda pujada fins a l’ermita de Santa Perpètua situada a 789 m (1h 15 min). L’ermita original és del s. XII. L’església és una edificació rectangular clarament barroca. Sortint de Santa Perpètua prenem el PR C-49, un corriol dins un bosc de pins. En vint minuts ens aboca a una pista que seguim a l’esquerra (sud-oest). Poc després creuem el Rec de la Tuta. Som en una obaga amb cingles a banda i banda i de nou veiem l’ermita. Baixem cap al nord-est fins a la riera de Sorreigs (50 min des del cim). Quan hi arribem l’hem de creuar per sobre uns cilindres de formigó. Prenem a la dreta la pista que encara Santa Cecília de Voltregà. Abandonem el PR C-49 per seguir ara les marques del PR C- 46. Sota la masia del Puigví sortim de la pista i prenem un senderó que perd suaument altura a tocar de conreus. Arribem a un petit salt d’aigua i dos-cents cinquanta metres més enllà fem cap al punt on tenim els vehicles.