Segueix-nos a:
© Revista Excursionisme team 2023
Unió Excursionista de Catalunya
Cabanes i pic de l’Escalette 1.856 m
(Couserans)
Horari: entre 1 h 30 min a 2 h per la pujada i unes 3 h per
al total
Desnivell: +/-510 m
Dificultat: baixa fins a les cabanes de l’Escalette, bona per
a la iniciació amb canalla. Pel cim pendents sostinguts.
Material: pot fer-se amb raquetes o amb esquís de
muntanya. Sembla poc exposada a eventuals allaus. Piolet i
grampons poden ser útils cas de trobar la carena final
glaçada. Arva, pala i sonda.
Refugi: Cabanes de l’Escalette, 20 places a 1.598 m obert
permanentment. Net, amb taules, bancs, llar de foc i
matalassos d’escuma. No hi ha aigua a prop, al menys a
l’hivern.
Època: de desembre a meitat de març segons la neu
caiguda. Cal tenir present que sortim de 1.349 m.
Cartografia: 1947OT Aspet. Escala 1:25.000 de l’IGN
francès
Bibliografia: Le Luchonnais 15 Balades Hivernales. De
Jean-Denis Achard. 3Sup Éditions.
Accés: sortim de la vall d’Aran seguint la N125 paral·lela al
riu Garona. Deu quilòmetres més avall, a l’entrada de Saint
Béat prenem la D44 que creua el riu i puja el coll de Menté
a 10 Km de distància. Estacionem al mateix coll a 1.349 m.
Descripció: el coll de Menté dóna accés a l’estació d’esquí
de Mourtis. En cap de setmana és molt transitat i l’excursió
que proposem és molt concorreguda fins a les Cabanes de
l’Escalette. L’ascensió al cim es pot considerar opcional i és
més exigent. Del coll divisem el pic de l’Escalette i l’encarem
cap al nord. Passem per l’esquerra de la casa forestal on hi
ha una gran font amb elements escultòrics tallats en fusta i
seguim la pista que puja a les cabanes. Tenim dues
opcions: seguir en tot moment la pista, ampla, menys
costeruda però més llarga, o seguir el camí d’estiu, que fa
drecera i és més dret però igual d’evident ja que el segueix
molta gent. Remuntem dintre d’un bosc de faigs i pins fins a
arribar sota la pista a la sortida del bosc. Allí encarem cap a
l’oest la balconada on hi ha les Cabanes de l’Escalette.
Segons l’hivern podríem trobar la neu glaçada i caldria anar
amb cura. La primera cabana (40 min) és un refugi lliure, la
segona, cinquanta metres més enllà, és una cabana de
pastors tancada amb clau i envoltada d’un tancat per
bestiar. El lloc és un magnífic mirador cap a les muntanyes
de la vall d’Aran, l’estació de Mourtis i el massís de la
Maladeta que sobresurt sobre la frontera. Molta gent acaba
aquí l’excursió. Nosaltres seguirem cap al pic de l’Escalette.
Passem per darrere el refugi i iniciem una diagonal cap al
nord-est sobre un pendent de neu que va redreçant-se
progressivament. Guanyem l’espatlla sud d’aquest pic. Per
un pendent força sostingut i encarat directament al nord
assolim el pic de l’Escalette 1.856 m en uns 45 minuts des
de les cabanes. El primer que ens crida l’atenció és el seu
cim veí, el pic de Cagire de 1.912 m, situat més al nord i al
que l’uneix una llarga i estètica carena. Més al nord
s’acaben els Pirineus sobtadament i apareix la plana. Les
vistes cap al sud superen amb escreix les que teníem a les
cabanes. La baixada la farem seguint l’itinerari de pujada.
Podem encarar directament el coll de Menté en direcció
sud-est, però, aquesta pala nevada és encara més dreta i
resulta complicada amb raquetes. A la part baixa és més
còmode seguir les llaçades de la pista.
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 391 (Març - Abril 2016)
Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme