Inici Notícies i novetats Revista Hemeroteca digital Calendari Llibres Ressenyes Contacte
© Revista Excursionisme team 2020
Com col·laborar amb nosaltres Subscripció a la revista Per anunciar-se Advertència legal
Segueix-nos a:
Unió Excursionista de Catalunya
Excursionisme

Bassiero Occidental 2.903 m i volta a Sant Maurici

(Pallars Sobirà)

Horari: de 5 h 30 min a 6 h d’ascens seguint l’itinerari indicat que passa l’estany de Sant Maurici pel sud. Cal comptar 3 h com a mínim per al descens. Llarga jornada de 8 a 10 h ben bones si no dormim a Amitges. Desnivell: +/-1.250 m Dificultat: a la part alta de l’ascensió ens movem per terreny inestable i pedregós, cal utilitzar les mans a la cresta occidental del pic. Refugi: podem fer estada als refugis Ernest Mallafré, 34 places a 1.950 m propietat de la FEEC o bé al refugi d’Amitges de 74 places a 2.380 m propietat del CEC. www.lacentralderefugis.com Època: descripció feta per condicions estivals, sense neu Cartografia: Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Esc: 1:25.000 (2 fulls) Ed. Alpina o bé a Esc 1:30.000 (1 sol full) Editorial Piolet. Bibliografia: Cimas Pirenaicas de Michel Sebastien. Ed. Martínez Roca Accés: cal accedir a l’estacionament anomenat dels Prats del Pierro a l’entrada del Parc Nacional per la carretera que puja des d’Espot situat a 1.650 m. Descripció: llarga ascensió al tercer cim més alt del sector de Sant Maurici combinada amb la volta sencera al mateix estany de Sant Maurici, per tal de no fer el mateix camí a l’anada que a la tornada. Des de l’estacionament seguim les passeres de fusta i la pista que ens porten en 1 h al refugi Ernest Mallafré. D’aquí prenem el camí (antiga pista) que porta al Portarró d’Espot, revoltant Sant Maurici pel vessant sud. A la cota 2.180 m en un marcat gir de la pista emprenem un camí evident que a mig vessant i en direcció nord segueix fent la volta a l’estany. Arribem al Mirador de l’Estany punt de vista privilegiat. Camí enllà admirem ja les agulles d’Amitges i per unes passeres de fusta arribem a una petita vall per on el GR11 s’enfila fins al gran estany de les Obagues de Ratera a 2.230 m. Abandonem aquí el GR i encarem un tram més dret que passa a tocar de la pista que puja al refugi. Arribem així a la porta del refugi a 2.380 m (3 h). Aquí podem dinar o agafar forces per encarar el pic de Bassiero Occidental. Podem fer la volta a l’estany Gran d’Amitges pels dos cantons. Un cop situats a la coma d’Amitges, vall pedregosa, comencem a guanyar altura encarant al fons (nord-est) el coll Oriental d’Amitges. A l’esquerra deixem les agulles d’Amitges i el camí que du al coll Occidental d’Amitges. A la dreta tenim en tot moment la cresta de Bassiero. A la cota 2.620 m, en un replà, podem decidir si pugem per una evident canal que s’obre a la nostra dreta sota una bretxa que separa el nostre cim del punt culminat de la cresta de Bassiero. Opció factible però més descomposta i feixuga, és la ruta original d’ascens d’Estasen i Oliveras l’any 1927. És més segur pujar al coll de 2.723 m, 1 h 40 min i encarar la cresta oest del pic de Bassiero que presenta petites dificultat de grimpada. La primera la superem per un pas sobre la vall de Gerber. Seguim amb atenció per la turmentada però fàcil carena fins al cim de 2.903 m 2 h 40 min des del refugi. Dominem la vall i el refugi de Gerber al nord. A l’est una profunda bretxa ens separa del pic Oriental de Bassiero de 2.897 m. La Cresta de Bassiero ens tapa al sud el refugi d’Amitges però veiem Sant Maurici. De baixada, més avall del refugi, retornem seguint la pista que passa a tocar del sempre fotogènic estany de Ratera completant d’aquesta forma la volta a l’estany de Sant Maurici.
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 393 (Juliol - Agost 2016) Pasqual Garriga i Martí Revista Excursionisme
Menu
Segueix-nos a:
Com col·laborar Subscripció a la revista Per anunciar-se Advertència legal
© Revista Excursionisme team 2020
Unió Excursionista de Catalunya
Excursionisme
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 393 (Juliol - Agost 2016) Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme

Bassiero Occidental 2.903 m i volta a Sant

Maurici

(Pallars Sobirà)

Horari: de 5 h 30 min a 6 h d’ascens seguint l’itinerari indicat que passa l’estany de Sant Maurici pel sud. Cal comptar 3 h com a mínim per al descens. Llarga jornada de 8 a 10 h ben bones si no dormim a Amitges. Desnivell: +/-1.250 m Dificultat: a la part alta de l’ascensió ens movem per terreny inestable i pedregós, cal utilitzar les mans a la cresta occidental del pic. Refugi: podem fer estada als refugis Ernest Mallafré, 34 places a 1.950 m propietat de la FEEC o bé al refugi d’Amitges de 74 places a 2.380 m propietat del CEC. www.lacentralderefugis.com Època: descripció feta per condicions estivals, sense neu Cartografia: Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Esc: 1:25.000 (2 fulls) Ed. Alpina o bé a Esc 1:30.000 (1 sol full) Editorial Piolet. Bibliografia: Cimas Pirenaicas de Michel Sebastien. Ed. Martínez Roca Accés: cal accedir a l’estacionament anomenat dels Prats del Pierro a l’entrada del Parc Nacional per la carretera que puja des d’Espot situat a 1.650 m. Descripció: llarga ascensió al tercer cim més alt del sector de Sant Maurici combinada amb la volta sencera al mateix estany de Sant Maurici, per tal de no fer el mateix camí a l’anada que a la tornada. Des de l’estacionament seguim les passeres de fusta i la pista que ens porten en 1 h al refugi Ernest Mallafré. D’aquí prenem el camí (antiga pista) que porta al Portarró d’Espot, revoltant Sant Maurici pel vessant sud. A la cota 2.180 m en un marcat gir de la pista emprenem un camí evident que a mig vessant i en direcció nord segueix fent la volta a l’estany. Arribem al Mirador de l’Estany punt de vista privilegiat. Camí enllà admirem ja les agulles d’Amitges i per unes passeres de fusta arribem a una petita vall per on el GR11 s’enfila fins al gran estany de les Obagues de Ratera a 2.230 m. Abandonem aquí el GR i encarem un tram més dret que passa a tocar de la pista que puja al refugi. Arribem així a la porta del refugi a 2.380 m (3 h). Aquí podem dinar o agafar forces per encarar el pic de Bassiero Occidental. Podem fer la volta a l’estany Gran d’Amitges pels dos cantons. Un cop situats a la coma d’Amitges, vall pedregosa, comencem a guanyar altura encarant al fons (nord-est) el coll Oriental d’Amitges. A l’esquerra deixem les agulles d’Amitges i el camí que du al coll Occidental d’Amitges. A la dreta tenim en tot moment la cresta de Bassiero. A la cota 2.620 m, en un replà, podem decidir si pugem per una evident canal que s’obre a la nostra dreta sota una bretxa que separa el nostre cim del punt culminat de la cresta de Bassiero. Opció factible però més descomposta i feixuga, és la ruta original d’ascens d’Estasen i Oliveras l’any 1927. És més segur pujar al coll de 2.723 m, 1 h 40 min i encarar la cresta oest del pic de Bassiero que presenta petites dificultat de grimpada. La primera la superem per un pas sobre la vall de Gerber. Seguim amb atenció per la turmentada però fàcil carena fins al cim de 2.903 m 2 h 40 min des del refugi. Dominem la vall i el refugi de Gerber al nord. A l’est una profunda bretxa ens separa del pic Oriental de Bassiero de 2.897 m. La Cresta de Bassiero ens tapa al sud el refugi d’Amitges però veiem Sant Maurici. De baixada, més avall del refugi, retornem seguint la pista que passa a tocar del sempre fotogènic estany de Ratera completant d’aquesta forma la volta a l’estany de Sant Maurici.